SANT MEDIR

Avui dia 3 de març, Sant Medir, hem anat al barri de Gràcia de Barcelona per veure de ben aprop la cercavila de cavalls i carrosses i recollir molts i molts caramels. 

Ens ho hem passat molt i molt bé. I hem recollit no molts, moltíssims caramels!!!

Quina festa més dolça!!!

Diu le llengenda que... "El bon pagès Medir visqué vora l’any 303, durant el domini romà de Dioclecià, qui va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. Un d’ells, el Bisbe Sever, va decidir fugir cap a Barcelona en sentir-se en perill i, perseguit constantment pels romans, va emprendre un romiatge cap a Sant Cugat, on es trobà al pagès Medir plantant faves.

   El Bisbe li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si algú preguntés per ell, respongués amb la veritat. Que digués que, mentre ell sembrava les faves, el Bisbe havia passat per aquell indret i de ben segur el trobarien pocs metres més avall. Un cop hagués marxat el Bisbe, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.

   Poc després, els perseguidors romans passaren per l’indret buscant al Bisbe i li preguntaren al pagès, però no cregueren la seva història i, sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort."

orígens del romiatge: Cap a l’any 1828, en urbanitzar-se l’entorn del carrer Gran de Gràcia, s’instal·là al número 111 (cantonada carrer Sant Marc) un forn propietat de qui seria el fundador de la primera colla, en Josep Vidal i Granés, fill de la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona.

   El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.

    L’any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts… fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants.