dissabte, 25 de març de 2017

125 ANYS DE MADRE CARMEN AL NEN DÉU - UNA MICA D'HISTÒRIA

   L'actual CASA CUNA, situada al Carrer Montcada de Barcelona, va innaugurar-se com a un  asil que pretenia atendre els fills dels obrers de la Barcelona vuitcentista mentre els seus pares havien de dedicar-se a treballar, un objectiu que fins i tot podríem qualificar de pioner o, si més no, d'innovador a l'hora de respondre a les necessitats de la classe obrera.


       


   Els responsables de l'asil del Nen Jesús entraren en relació amb el Padre Bernabé que afirmà conèixer unes germanes que podien emprendre el servei d'atendre las fills d'aquests obrerr, sovint malalts i tocas per la pobresa, donat que coneixia "la abnegación y el buen hacer " de Madre Carmen, de manera que la criden a Barcelona, ella ve des d'Antequera, i accepta el projecte arribant a l’acord de que la seva congregació vos l'encarregada de dirigir aquella institució. 

   L’Hospital del Nen Déu va ser una obra innovadora. Superades les primeres dificultats i treballant amb il·lusió, queda instal·lat l'Hospital del Nen Déu al Passatge Mercader nº 3. El lloc reuneix les condicions necessàries de sol i aire per a un Centre Sanitari i es inaugurat el 30 de març de 1892.



   Per les cartes de les Germanes de Barcelona, Madre Carmen rep bones notícies en relació al funcionament de la última casa establerta a la ciutat, la de l'Hospital del Nen Déu. No hi ha res luxós ni es necessita, diu Madre Carmen, lluny està ella d'aquest afany, el seu interès ses centra en els nens pobres i malalts, però tampoc falten les comoditats que el seu estat exigeix: els llits no poden ser millors ni més nets i l'alimentació no és possible donar-la de millor qualitat.

   L'activitat de l'Hospital del Nen Déu era intensa i sempre creixent, el que va obligar a un canvi de local. Aquesta vegada l'hospital va ser instal·lat en un edifici que havia estat una fàbrica de paraigües, al carrer Rosselló número 27.



Al 1901 l'homeopatia fa la seva entrada a l'Hospital Nen Déu amb gran entusiasme de les germanes, les quals no podien imaginar-se com algunes gotes d'una dissolució d'aspecte inofensiu operaven solucions inesperades, i la institució es converteix en l'Hospital Homeòpata del Nen Déu i es transforma en hospital de dones i nens.



   Al 1905 hi ha un nou canvi d’ubicació, aquesta vegada al carrer Rosselló, 167. Es produeixen grans reformes, s'amplia i es dota de totes les condicions higièniques possibles. Els dispensaris destinats al públic també pateixen grans canvis: la farmàcia, servida per les religioses de l'Hospital i l'entrega de medicaments és completament gratuïta. L'Hospital del Nen Déu adquireix un gran prestigi.

En temps de la guerra civil espanyola, no destrueixen l'edifici però destrossen les seves sales i el saquegen, persegueixen les persones i institucions religioses i l'hospital és ocupat per la CNT i la FAI que el converteixen en oficines i magatzem del sindicat únic de la construcció després d'expulsar els metges i malalts.

   Des dels inicis de l'Hospital del Nen Déu, existeix interès en la formació de persones per a l'atenció de malalts ajudant metges. Al començament s'instrueixen senyores i joves en nocions d'infermeria però l'any 1955 s'obre l'Escola Diocesana d'Infermeres Santa Teresa de Jesús que més endavant va passar a ser una prestigiosa escola de Formació Professional.


   L’activitat del dispensari de pediatria disminueix al 1957, però augmenta l’atenció a adults i l’activitat de la clínica i quiròfans, que assisteix a parteres i petita cirurgia.


                       

   Des dels orígens de la Fundació Hospital del Nen Déu, a més a més de l'atenció sanitària als nens, hi ha una preocupació per les dones d'edat avançada soles, de manera que s’escriu a tots els sacerdots invitant-los a cooperar amb alguna aportació periòdica per tenir dret a què les seves germanes o domèstiques en morir ells fossin acollides a l'edifici de l'Hospital Nen Déu i malgrat que les quotes aportades pels sacerdots són insuficients per a les despeses que suposa el seu internat i assistència, són assistides però això motiva anys més tard la remodelació de la planta que ocupa aquest servei que es transforma en petit hospital geriàtric, però les dificultats per mantenir- fan cancel·lar aquest servei.


   L'escola s'inaugura oficialment com a Institut Ortopedagògic del Nen Déu el dia 20 de febrer de 1971, però ja funcionava feia 2 anys. Actualment disposa de 15 aules amb capacitat per a un 120 alumnes d'edats compreses entre els 3 i els 21 anys. Compta amb professors especialitzats, personal d'administració i serveis, monitors de menjador i de patis, etc.


                                     





A l'any 2007 amb la innauguració de les noves instal·lacions, l'Escola i el Dispensari Mèdic es translladen al Passeig Maragall amb Ronda Guinardó de Barcelona, on hi ha, actualment, la seu de la fundació.

El 18 de març de 1887, Madre Carmen obre una escola d'ensenyament per a pàrvuls i adults a Tiana, per fer-ho envia a 5 religioses i tres anys més tard la congregació inaugura nou edifici per a escola de nens i residència de la comunitat. De les tres-centes famílies de Tiana, més del vuitanta per cent de les seves filles es matriculen en aquest col·legi. Les germanes completaven les despeses amb treballs de confecció i recollint almoina.
Al costat del solar edificat hi havia una masia, propietat d'una senyora que les religioses cuiden fins la seva mort, que la congregació adquireix i sobre la que es construeix al 1976 el Taller Ocupacional Verge de l' Alegria.

Les religioses avui ofereixen l'ús dels terrenys de la masia Can Canell de Tiana, igual que en el seu moment ho van fer per edificar el taller, per la construcció de la Llar-Residència Madre Carmen, perquè en arribar a una situació d'orfandat, els usuaris del taller trobin al costat una llar acollidora.

L’últim servei de l’Obra és el Centre de Dia Sant Francesc d’Assís.



1 comentari:

  1. Molt interesant la història.. m'agrada saber-ne més de l'escola i el seus inicis.

    ResponSuprimeix