L'actual CASA CUNA, situada al Carrer Montcada de Barcelona, va innaugurar-se com a un asil que pretenia atendre els fills dels obrers de la Barcelona vuitcentista
mentre els seus pares havien de dedicar-se a treballar, un objectiu que fins i tot podríem
qualificar de pioner o, si més no, d'innovador a l'hora de respondre a les
necessitats de la classe obrera.
Els
responsables de l'asil del Nen Jesús entraren en relació amb el Padre Bernabé que
afirmà conèixer unes germanes que podien emprendre el servei d'atendre las fills d'aquests obrerr, sovint malalts i tocas per la pobresa, donat que coneixia "la abnegación y el buen hacer " de Madre Carmen, de manera que la criden
a Barcelona, ella ve des d'Antequera, i accepta el projecte arribant a l’acord
de que la seva congregació vos l'encarregada de dirigir aquella institució.
L’Hospital
del Nen Déu va ser una obra innovadora. Superades les primeres dificultats i
treballant amb il·lusió, queda instal·lat l'Hospital del Nen Déu al Passatge
Mercader nº 3. El lloc reuneix les condicions necessàries de sol i aire per a
un Centre Sanitari i es inaugurat el 30 de març de 1892.
Per
les cartes de les Germanes de Barcelona, Madre Carmen rep bones notícies en relació al
funcionament de la última casa establerta a la ciutat, la de l'Hospital del Nen
Déu. No hi ha res luxós ni es necessita, diu Madre Carmen, lluny està ella
d'aquest afany, el seu interès ses centra en els nens pobres i malalts, però
tampoc falten les comoditats que el seu estat exigeix: els llits no poden ser
millors ni més nets i l'alimentació no és possible donar-la de millor qualitat.
L'activitat
de l'Hospital del Nen Déu era intensa i sempre creixent, el que va obligar a un
canvi de local. Aquesta vegada l'hospital va ser instal·lat en un edifici que
havia estat una fàbrica de paraigües, al carrer Rosselló número 27.
Al 1901 l'homeopatia fa la seva entrada a l'Hospital Nen
Déu amb gran entusiasme de les germanes, les quals no podien imaginar-se com
algunes gotes d'una dissolució d'aspecte inofensiu operaven solucions
inesperades, i la institució es converteix en l'Hospital Homeòpata del Nen Déu
i es transforma en hospital de dones i nens.
Al 1905 hi ha un nou canvi d’ubicació,
aquesta vegada al carrer Rosselló, 167. Es produeixen grans reformes, s'amplia
i es dota de totes les condicions higièniques possibles. Els dispensaris
destinats al públic també pateixen grans canvis: la farmàcia, servida per les
religioses de l'Hospital i l'entrega de medicaments és completament gratuïta.
L'Hospital del Nen Déu adquireix un gran prestigi.
En temps de la guerra civil espanyola, no destrueixen
l'edifici però destrossen les seves sales i el saquegen, persegueixen les
persones i institucions religioses i l'hospital és ocupat per la CNT i la FAI
que el converteixen en oficines i magatzem del sindicat únic de la construcció
després d'expulsar els metges i malalts.
Des
dels inicis de l'Hospital del Nen Déu, existeix interès en la formació de
persones per a l'atenció de malalts ajudant metges. Al començament
s'instrueixen senyores i joves en nocions d'infermeria però l'any 1955 s'obre
l'Escola Diocesana d'Infermeres Santa Teresa de Jesús que més endavant va passar a ser una prestigiosa escola de Formació Professional.
L’activitat del
dispensari de pediatria disminueix al 1957, però augmenta l’atenció a adults i
l’activitat de la clínica i quiròfans, que assisteix a parteres i petita
cirurgia.
Des
dels orígens de la Fundació Hospital del Nen Déu, a més a més de l'atenció sanitària
als nens, hi ha una preocupació per les dones d'edat avançada soles, de manera
que s’escriu a tots els sacerdots invitant-los a cooperar amb alguna aportació
periòdica per tenir dret a què les seves germanes o domèstiques en morir ells fossin
acollides a l'edifici de l'Hospital Nen Déu i malgrat que les quotes aportades
pels sacerdots són insuficients per a les despeses que suposa el seu internat i
assistència, són assistides però això motiva anys més tard la remodelació de la
planta que ocupa aquest servei que es transforma en petit hospital geriàtric,
però les dificultats per mantenir- fan cancel·lar aquest servei.
L'escola s'inaugura
oficialment com a Institut Ortopedagògic del Nen Déu el dia 20 de febrer de
1971, però ja funcionava feia 2 anys. Actualment disposa de 15 aules amb
capacitat per a un 120 alumnes d'edats compreses entre els 3 i els 21 anys. Compta amb
professors especialitzats, personal d'administració i serveis, monitors de
menjador i de patis, etc.
A l'any 2007 amb la innauguració de les noves instal·lacions, l'Escola i el Dispensari Mèdic es translladen al Passeig Maragall amb Ronda Guinardó de Barcelona, on hi ha, actualment, la seu de la fundació.
El 18 de març de 1887, Madre Carmen obre una escola d'ensenyament per a pàrvuls i adults a Tiana, per fer-ho envia a 5 religioses i tres anys més tard la congregació inaugura nou edifici per a escola de nens i residència de la comunitat. De les tres-centes famílies de Tiana, més del vuitanta per cent de les seves filles es matriculen en aquest col·legi. Les germanes completaven les despeses amb treballs de confecció i recollint almoina.
El 18 de març de 1887, Madre Carmen obre una escola d'ensenyament per a pàrvuls i adults a Tiana, per fer-ho envia a 5 religioses i tres anys més tard la congregació inaugura nou edifici per a escola de nens i residència de la comunitat. De les tres-centes famílies de Tiana, més del vuitanta per cent de les seves filles es matriculen en aquest col·legi. Les germanes completaven les despeses amb treballs de confecció i recollint almoina.
Al costat del solar edificat hi havia una masia, propietat
d'una senyora que les religioses cuiden fins la seva mort, que la congregació
adquireix i sobre la que es construeix al 1976 el Taller Ocupacional Verge de l' Alegria.
Les religioses avui ofereixen l'ús dels terrenys de la
masia Can Canell de Tiana, igual que en el seu moment ho van fer per edificar
el taller, per la construcció de la Llar-Residència Madre Carmen, perquè en arribar a una situació d'orfandat, els usuaris del
taller trobin al costat una llar acollidora.
L’últim servei de l’Obra és el Centre de Dia Sant Francesc d’Assís.
Molt interesant la història.. m'agrada saber-ne més de l'escola i el seus inicis.
ResponElimina